Publicitat Google

dimecres, 4 d’agost de 2010

El camí que no apareix


Fa algun temps que no soc capaç de veure cap camí davant meu. És una sensació estranya. Potser té raó en Pako i es tracta de que em dediqui a construir el meu camí jo mateixa... només he de saber com començar (ironia).

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs marcat una fita. Però recorda sempre que més important que la fita, és el camí. Per buscar el camí, has de saber on vas. Tot i que a voltes ja és prou divertit agafar un camí sense destí ( si et sobra el temps...). I recorda, que les llàgrimes sempre són de riure!. Arriba-la-esteban!!!
Tòtil.

Totira ha dit...

Gràcies!!!