Publicitat Google

divendres, 1 de juliol de 2011

El cor reconstruït / El corazón reconstruido



Ha arribat el gran moment de la Maria... per fi la Maria ha reconstruït el seu cor. Es tracta d'un gran cor, un cor tan gran com era abans, però que a més ha après a comunicar-se amb el cervell. Un cor que ha guanyat en comprensió de si mateix i que no s'avergonyeix de les seves emocions, sinó que connecta amb elles i ajuda la ment a gestionar-les. Un cor que sap que és un cor. Un cor que sap que és el cor de la Maria.

El procés de reconstrucció ha estat una de les èpoques més enriquidores que ha viscut la Maria, acostumada a emmagatzemar coneixements sobre el món, sobre les matèries de l'escola o de la universitat, a adquirir experiències laborals i personals de tot tipus, però no habituada a l'autoconeixement i l'autocomprensió. La Maria s'ha permès dedicar-se uns mesos a observar-se, estudiar-se, analitzar-se, entendre's i comprendre's fins arribar a acceptar-se i no jutjar-se a ella mateixa, prenent consciència de les seves fortaleses, i deixant les seves febleses al lloc que toca, perquè no són tantes, ni són tan importants. El més important probablement, és que la Maria ha reconstruït el seu cor perquè l'estima i aquest és el millor i més autèntic començament per a un cor, ser estimat a més d'estimar.

La Maria ja no té por, ja no sent la buidor de fa uns mesos. Sap que el seu nou cor té cabuda per a molts més sentiments, però no sent ansietat ni pressa per acollir-los, sap que aniran arribant, que aniran fluint com flueix la vida i no sent la necessitat de buscar-los ni d'esperar-los.

Endavant, Maria, endavant!! Salut, sort i força!!

María José Cabrera

--------------------


Ha llegado el gran momento de María ... por fin María ha reconstruido su corazón. Se trata de un gran corazón, un corazón tan grande como era antes pero que además ha aprendido a comunicarse con el cerebro. Un corazón que ha ganado en comprensión de sí mismo y que no se avergüenza de sus emociones, sino que conecta con ellas y ayuda a la mente a gestionarlas. Un corazón que sabe que es un corazón. Un corazón que sabe que es el corazón de María.

El proceso de reconstrucción ha sido una de las épocas más enriquecedoras que ha vivido María, acostumbrada a almacenar conocimientos sobre el mundo, sobre las materias de la escuela o de la universidad, a adquirir experiencias laborales y personales de todo tipo, pero no habituada al autoconocimiento y la autocomprensión. María ha permitido dedicarse unos meses a observarse, estudiarse, analizarse, entenderse y comprenderse hasta llegar a aceptarse y no juzgarse a sí misma, tomando conciencia de sus fortalezas, y dejando en su sitio a sus debilidades, que ni son tantas, ni son tan importantes. Lo más importante probablemente, es que María ha reconstruido su corazón porque lo ama y este es el mejor y más auténtico comienzo para un corazón, ser amado además de amar.

María ya no tiene miedo, ya no siente el vacío de hace unos meses. Sabe que su nuevo corazón tiene cabida para muchos más sentimientos, pero no siente ansiedad ni prisa para acogerlos, sabe que irán llegando, que irán fluyendo como fluye la vida y no siente la necesidad de buscarlos ni de esperarlos.

Adelante, María, adelante! Salud, suerte y fuerza!

María José Cabrera


2 comentaris:

Carpe Diem ha dit...

Quan una persona sent el que sent avui la María es diu que és FELIÇ.

Saber que el millor pot estar per a arrivar però no tindre neguit ni ansietat per a trobar-lo, mentre es gaudeix del que es té, és un gran signe de plenitut a la vida.

Només puc felicitar a la María pel seu gran éxit personal.

Carpe Diem.

Totira ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari,
jo també felicito la Maria ;)