Publicitat Google

dijous, 28 de juliol de 2011

La porta (La puerta)

Un dia la mare d’en Joha va haver d’anar a un casament i va demanar-li que vigilés bé la porta de casa. En Joha es va asseure al terra, davant de la porta i s’hi va estar una bona estona. Com que s’avorria, va treure la porta de les frontisses, se la va carregar a l’esquena i se’n va anar a jugar amb els seus amics. Mentrestant uns lladres van aprofitar-ho per entrar a la casa i endur-se tot el que hi van trobar de valor.
En tornar, la mare es va adonar del robatori i quan en Joha va tornar el va renyar perquè no li havia fet cas.
- Però mare, si tu em vas dir que no perdés de vista la porta i és el que he fet…- tot afegint- si el que volies és que vigilés els objectes de valor, m’ho podies haver dit!

----------

Un día la madre de Joha tuvo que ir a una boda y le pidió que vigilase bien la puerta de casa. Joha se sentó en el suelo, delante de la puerta y se estuvo un buen rato. Como se aburría, sacó la puerta de las bisagras, se la cargó en la espalda y se fue a jugar con sus amigos. Mientrastanto unos ladrones aprovecharon para entrar en la casa y llevarse todo lo que encontraron de valor.
A su vuelta, la madre se dió cuenta del robo y cuando Joha volvió le riñó porque no le había hecho caso.
- Pero madre, si tu me dijiste que no perdiese de vista la puerta y es lo que he hecho…- añadiendo- si lo que querías es que vigilase los objetos de valor, me lo podías haber dicho!

2 comentaris:

Sophia Blasco ha dit...

Un conte savi!
Els nens, sovint, ens deixen sense arguments!
Gràcies per compartir-lo!
Aprofito per recomanar-te el conte 'L'innocent condemnat' el trobaràs a: http://coachingpersonal.cat/2011/02/26/linnocent-condemnat-conte-regalat-i-comparteix/

Totira ha dit...

Moltes gràcies Sophia!

Em miraré el conte que em recomanes i, amb el teu permís, potser el compartiré jo també.

Salut!