Publicitat Google

dimecres, 6 de juliol de 2011

Los amigos

En el tabaco, en el café, en el vino,
al borde de la noche se levantan
como esas voces que a lo lejos cantan
sin que se sepa qué, por el camino.

Livianamente hermanos del destino,
dióscuros, sombras pálidas, me espantan
las moscas de los hábitos, me aguantan
que siga a flote entre tanto remolino.

Los muertos hablan más pero al oído,
y los vivos son mano tibia y techo,
suma de lo ganado y lo perdido.

Así un día en la barca de la sombra,
de tanta ausencia abrigará mi pecho
esta antigua ternura que los nombra.

Julio Cortázar


------------------


Al tabac, al cafè, al vi,
a la vora de la nit s'aixequen
com aquestes veus que canten de lluny
sense que se sàpiga què, pel camí.

Lleugerament germans del destí,
dioscurs, ombres pàl.lides, m'espanten
les mosques dels hàbits, m'aguanten
que suri entre tants de remolins.

Els morts parlen més però a cau d'orella,
i els vius són mà tèbia i sostre,
suma del guanyat i el perdut.

Així un dia a la barca de l'ombra,
de tanta absència abrigarà el meu pit
aquesta antiga tendresa que els nomena.

Julio Cortázar