Publicitat Google

dimecres, 19 d’octubre de 2011

El sexe dels àngels (El sexo de los ángeles)

Una de les més lamentables mancances d'informació que han patit els homes i dones de totes les èpoques, es relaciona amb el sexe dels àngels. La dada, mai confirmada, que els àngels no fan l'amor, potser signifiqui que no ho fan de la mateixa manera que els mortals.

Una altra versió, tampoc confirmada però més versemblant, suggereix que si bé els àngels no fan l'amor amb els seus cossos (per la mera raó que no tenen els mateixos) ho celebren en canvi amb paraules, és a dir amb les adequades.

Així, cada vegada que l'Àngel i l'Àngela es troben a la cruïlla de dues transparències, comencen per mirar-se, seduir-se i temptar-se mitjançant l'intercanvi de mirades que, per descomptat, són angelicals.

I si l'Àngel, per obrir el foc, diu: "Llavor", l'Àngela, per atiar, respon: "Solc". Ell diu: "Allau" i ella, tendrament: "Abisme".

Les paraules es creuen, vertiginoses com meteorits o acaronants com flocs.

L'Àngel diu: "Fusta". I l'Àngela: "Caverna".

Aletegen per aquí un Àngel de la Guarda, misogin i silent, i un Àngel de la Mort, vidu i tenebrós. Però el parell amatori no s'interromp, segueix sil·labejant el seu amor.

Ell diu: "Deu". I ella: "Conca".

Les síl·labes s'impregnen de rosada i, aquí i allà, entre cristalls de neu, circulen l'aire i la seva expectativa.
L'Àngel diu: "Estoc", i l'Àngela, radiant: "Ferida". Ell diu: "Toc", i ella: "Sometent".

I en el precís instant de l'orgasme ultraterrenal, els cirrus i els cúmuls, els estrats i nimbes, s'estremeixen, tremolen, esclaten, i l'amor dels àngels plou copiosament sobre el món.

Mario Benedetti
---------

Una de las más lamentables carencias de información que han padecido los hombres y mujeres de todas las épocas, se relaciona con el sexo de los ángeles. El dato, nunca confirmado, de que los ángeles no hacen el amor, quizá signifique que no lo hacen de la misma manera que los mortales.

Otra versión, tampoco confirmada pero más verosímil, sugiere que si bien los ángeles no hacen el amor con sus cuerpos (por la mera razón de que carecen de los mismos) lo celebran en cambio con palabras, vale decir con las adecuadas.

Así, cada vez que Ángel y Ángela se encuentran en el cruce de dos transparencias, empiezan por mirarse, seducirse y tentarse mediante el intercambio de miradas que, por supuesto, son angelicales.

Y si Ángel, para abrir el fuego, dice: "Semilla", Ángela, para atizarlo, responde: "Surco". El dice: "Alud" y ella, tiernamente: "Abismo".

Las palabras se cruzan, vertiginosas como meteoritos o acariciantes como copos.

Ángel dice: "Madero". Y Ángela: "Caverna".

Aletean por ahí un Ángel de la Guarda, misógino y silente, y un Ángel de la Muerte, viudo y tenebroso. Pero el par amatorio no se interrumpe, sigue silabeando su amor.

El dice: "Manantial". Y ella: "Cuenca".

Las sílabas se impregnan de rocío y, aquí y allá, entre cristales de nieve, circulan el aire y su expectativa.

Ángel dice: "Estoque", y Ángela, radiante: "Herida". El dice: "Tañido", y ella: "Rebato".

Y en el preciso instante del orgasmo ultraterreno, los cirros y los cúmulos, los estratos y nimbos, se estremecen, tremolan, estallan, y el amor de los ángeles llueve copiosamente sobre el mundo.

Mario Benedetti