Publicitat Google

dijous, 30 d’agost de 2012

La felicitat

-Jo no sé expressar-me- va dir la Maga assecant la cullereta amb un drap gens net-. Potser d'altres podrien explicar-ho millor però jo sempre he estat igual, és molt més fàcil parlar de les coses tristes que de les alegres.

-Una llei- va dir Gregorovius-. Perfecte enunciat, veritat profunda. Portat al pla de l'astúcia literària es resol en allò que dels bons sentiments neix la mala literatura, i altres coses per l'estil. La felicitat no s'explica, Lucía, probablement perquè és el moment més aconseguit del vel de Maia.

La maga el va mirar, perplexa. Gregorovius sospirar.

-El vel de maya -va repetir-. Però no barregem les coses. Vostè ha vist molt bé que la desgràcia és, diguem, més tangible, potser perquè d'ella neix el desdoblament en objecte i subjecte. Per això es fixa tant en el record, per això es poden comptar tan bé les catàstrofes.

-El que passa- va dir la Maga, remenant la llet sobre l'escalfador- és que la felicitat és només d'un i en canvi la desgràcia semblaria de tots.

(...)

Julio Cortázar, Rayuela cap. 24. Traducció María José Cabrera

-----

-Yo no me sé expresar-dijo la Maga secando la cucharita con un trapo nada limpio-. A lo mejor otras podrían explicarlo mejor pero yo siempre he sido igual, es mucho más fácil hablar de las cosas tristes que de las alegres.

-Una ley-dijo Gregorovius-. Perfecto enunciado, verdad profunda. Llevado al plano de la astucia literaria se resuelve en aquello que de los buenos sentimientos nace la mala literatura, y otras cosas por el estilo. La felicidad no se explica, Lucía, probablemente porque es el momento más logrado del velo de Maya.

La maga lo miró, perpleja. Gregorovius suspiró.

-El velo de maya-repitió-. Pero no mezclemos las cosas. Usted ha visto muy bien que la desgracia es, digamos, más tangible, quizá porque de ella nace el desdoblamiento en objeto y sujeto. Por eso se fija tanto en el recuerdo, por eso se pueden contar tan bien las catástrofes.

-Lo que pasa-dijo la Maga, revolviendo la leche sobre el calentador- es que la felicidad es solamente de uno y en cambio la desgracia parecería de todos.

(...)

Julio Cortázar, Rayuela cap. 24

2 comentaris:

ha dit...

¡uHm! ¿el desdoblamiento objeto-sujeto nace de la desgracia o al revés? : La desgracia nace del desdoblamiento objeto-sujeto.

¿Y la felicidad?

Totira ha dit...

Me hago esas mismas preguntas :)