Publicitat Google

divendres, 1 de febrer de 2013

Rayuela, capítol 13



Envoltat en fum en Ronald deixava anar disc rere disc gairebé sense molestar-se a esbrinar les preferències alienes, i de tant en tant la Babs s'aixecava del terra i es furgava també en les piles de vells discos del 78, triava cinc o sis i els deixava a sobre de la taula a l'abast d’en Ronald que es tirava cap endavant i acariciava la Babs que es retorçava rient i s'asseia a la falda, tot just un moment perquè en Ronald volia estar tranquil per escoltar Don’t play em cheap.

En Satchmo cantava:
Don’t you play em cheap
Because I look so Meek.

i la Babs es retorçava als genolls d’en Ronald, excitada per la manera de cantar de Satchmo, el tema era prou vulgar per permetre’s llibertats que en Ronald no li hagués consentit quan Satchmo cantava Yellow Dog Blues, i perquè en l'alè que en Ronald li estava tirant al clatell hi havia una barreja de vodka i sauerkraut que titil·lava espantosament la Babs. Des del seu altíssim punt de mira, en una mena d'admirable piràmide de fum i música i vodka i sauerkraut i mans de Ronald permetent-se excursions i contramarxes, la Babs condescendia a mirar cap avall per entre les parpelles mig tancades i veia l’Oliveira a terra, l’esquena recolzada a la paret contra la pell esquimal, fumant i ja perdudament borratxo, amb una cara sud-americana ressentida i amarga on la boca somreia de vegades entre xuclada i xuclada, els llavis d'Oliveira que la Babs havia desitjat alguna vegada (no ara) es corbaven tot just mentre la resta de la cara estava com rentada i absent. Per més que li agradés el jazz l’Oliveira mai entraria en el joc com en Ronald, per a ell seria bo o dolent, hot o cool, blanc o negre, antic o modern, Chicago o New Orleans, mai el jazz, mai això que ara eren Satchmo , Ronald i Babs, Baby don’t you play em cheap because I look so Meek, i després la flamarada de la trompeta, el fal·lus groc trencant l'aire i gaudint amb avenços i retrocessos i cap al final tres notes ascendents, hipnòticament d'or pur, una perfecta pausa on tot el swing del món palpitava en un instant intolerable, i llavors l'ejaculació d'un sobreagut relliscant i caient com un coet a la nit sexual, la mà d’en Ronald acariciant el coll de la Babs i la crepitació de la pua mentre el disc seguia girant i el silenci que hi havia a tota la veritable música es desacostava lentament de les parets, sortia de sota del divan, es desenganxava com llavis o capolls.

-Ça alors-va dir l’Etienne.

-Sí, la gran època d'Armstrong-va dir en Ronald, examinant la pila de discos que havia triat la Babs-. Com el període del gegantisme d’en Picasso, si vols. Ara són tots dos fets uns porcs. Pensar que els metges inventen cures de rejoveniment ... Ens continuaran fotent vint anys, veuràs.

-A nosaltres no-va dir l’Etienne-. Nosaltres ja els hem fotut un tret al moment just, i tant de bo m'el ftotin a mi quan sigui l'hora.

-L'hora justa, gairebé res demanes, pibe-va dir l’Oliveira, badallant-. Però és cert que ja els vam fotre el tret de gràcia. Amb una rosa en comptes d'una bala, per dir-ho així. El que segueix és costum i paper carbònic, pensar que l’Armstrong ha anat ara per primera vegada a Buenos Aires, no et pots imaginar els milers de cretins convençuts que estaven escoltant alguna cosa de l'altre món, i Satchmo amb més trucs que un boxejador vell, fugint d’estudi, cansat i monetitzat i sense importar-li un rave el que fa, pura rutina, mentre alguns amics que estimo i que fa vint anys es tapaven les orelles si els posaves Mabogancy Hall Stomp, ara paguen què sé jo quants pesos la platea per sentir aquests refregits. És clar que el meu país és pur refregit, s'ha de dir amb tot l’afecte.

-Començant per tu-va dir en Perico darrere d'un diccionari-. Aquí has ​​vingut seguint el motlle dels teus connacionals que marxaven a París per fer la seva educació sentimental. Almenys a Espanya això s'aprèn al bordell i als toros, cony.

-I amb la comtessa de Pardo Bazán-va dir l’Oliveira, badallant de nou-. A part d'això tens prou raó, pibe. Jo en realitat on hauria d'estar és jugant al truc amb en Traveler. Cert que no el coneixes. No coneixes res de tot això. Per a què parlar?

Julio Cortázar (traducció Maria José Cabrera)