Publicitat Google

dilluns, 25 de novembre de 2013

La palmera pianista

Quan venteja la palmera de tronc alt alt i flexible del jardí de l'antic hospital és feliç feliç.
Posseïdora de fulles acabades en dits llargs i fins fins li sobrevé l'èxtasi de tocar.
Els seus dits vegetals toquen i toquen una música de llunyanes terres exòtiques exòtiques tropicals tropicals.
La mires, mires com li brillen els dits i com belluga les mans i el seu gaudi se t'encomana. Somrius amb ella.
Entremig dels sons humans creats, els sons naturals et traslladen allà allà aquell allà no tan llunyà on pertanys amb acaronament de palmeres pianistes.


Mena Guiga. Llegit a La palmera pianista

1 comentari:

Totira ha dit...

A veces no sólo somos sordos, también ciegos.