Publicitat Google

dissabte, 28 de desembre de 2013

Ciències naturals

Al pati hi ha quatre moreres blanques. Tenen unes fulles glabres que donen una ombra atofada,  tacada, aquí i allà, amb petits forats de llum. Un alumne de primer curs, n’arrenca unes quantes. Són per alimentar els meus cucs de seda, Sr. Valentí, li diu al mestre. Molt bé, contesta aquest. Has anat amb compte de no fer malbé les gemmes? I tant, diu, i se’n va corrents cap a classe. Fa anys que veu alumnes agafant fulles per alimentar els petits inquilins de capses de sabates. Fins que se’n cansen i els llencen, o fins que els cucs se’ls hi moren. Pocs sobreviuen i esdevenen papallones. Està assegut al banc, a l’ombra de la morera, mentre els seus deixebles passen, carregats amb les motxilles, les mans ocupades amb els mòbils, les orelles segellades per la música. Li queden cinc minuts de repòs abans d’entrar a la classe i els vol aprofitar en fer res, en deixar-se portar per la mandra de la tarda, en imaginar que està a l’escola d’un país amb possibilitats reals d’educar de manera efectiva, sense tants canvis legislatius, amb mitjans suficients i professorat preparat per orientar-se en la complexitat.  Valentí, et deprimiràs si vas per aquest camí, pensa. Es mira el rellotge. És l’hora. S’aixeca, entra al pavelló i obre la porta de l’aula número cinc. Copsa el microclima de suor, de xerrameca, d’electricitat estàtica, de batecs i de mirades. Com cada tarda, la vida en el sentit més pur, més vital, més innocent. Els veu com cucs de seda, indefensos en mans inexpertes.

L.B. Llegit a: Ciències naturals - contesxinesos