Publicitat Google

divendres, 20 de desembre de 2013

Gust d'escriure

«Jo no sé —diu— quina necessitat tens de dramatitzar-ho tot!» Deu ésser el gust d'escriure que tinc, el que m'obliga a apuntalar el pensament en cada gest, en cada gir; quan per si sol, el pensament seria volada lleugera, fugissera, diàfana —el mateix que els músculs del seu cos quan va i ve a tocar meu i que participen de la seva rossor amb una perfecció aèria, una llibertat completa, meravellosa, que s'encarcara al moment precís que s'adona que l'estic observant. «No veus com són la gent!», diu ella. Somric perquè la gent m'agraden com són, per observar com són, per estudiar com és ella.

Jordi Pere Cerdà