Publicitat Google

dijous, 2 de gener de 2014

El cinquè dia

Melissa va empènyer la porta del bar i va buscar la figura del seu amant amb el cor exaltat. Aquell era el gran dia. Aquell era el dia que havien acordat per fer realitat el somni, trencar amb les seves vides i començar-ne una de nova, conjuntament, només ells dos sols contra el món, a qualsevol racó del planeta.

Quan el va veure, però, per un estrany ressort de la memòria va recordar que Déu havia creat l’home el mateix dia que els cucs i els animals feréstecs. Va seure al seu davant i el va esguardar sense atrevir-se a pronunciar cap paraula. Ara que eren lliures, s’adonava que aquell home era igual que tots els altres, potser, fins i tot, un xic inferior. Quan les seves mirades es van estimbar dins dels ulls de l’altre, van comprendre que estaven tenint el mateix i idèntic pensament.

Afortunadament, havien mentit. Cap dels dos no havia fet les maletes, ni comprat cap bitllet. Tampoc no havien escrit cap carta de comiat a ningú. Aquell vespre, com cada vespre, van tornar a casa a sopar amb les seves respectives famílies.

Maria Cirera. Llegit a: La bona confitura - El cinquè dia

1 comentari:

Totira ha dit...

Vols dir? :) Es mejor no sacar de contexto a determinadas personas, eso es todo.