Publicitat Google

dijous, 16 de gener de 2014

Relativitat

El passeig lent amb el crepuscle de fons els serveix per descobrir, un cop més, que tot és relatiu. Que mentre ells es compliquen la vida, el mar continua enviant onades contra les roques, i les roques aguanten, amb una aigua que ja no és exactament la mateixa. Mentre ells busquen paraules, les troben i no les troben, el sol continua el seu descens, de mica en mica es fa fosc i els envolta aquella brisa tan agradable. No forcen res, es mantenen a una mitja distància, cadascú amb els braços agafats rere l’ esquena o, en altres moments, amb les mans entretenint-se amb una branca del camí. Miren cap a l’horitzó i, només quan la conversa ho fa inevitable, es busquen els ulls. Ni que sigui per confirmar que és preferible adonar-se’n aviat. De l’absència de futur, vol dir ell. “Sí, és millor”, accepta ella.

Isidre Grau. Fragment de "Els amants volàtils"