Publicitat Google

dimarts, 4 de febrer de 2014

La rendez-vous de Joan Coromines i Josep Comas i Solà al Marqués del Duero

El savi es quedà rumiant una bona estona. Sobre la taula, unes peles d'ametlles torrades dibuixaven un mapamundi inversemblant i un porronet de vi ranci apuntava a les agulles d'un rellotge de paret que ara marcava un nou quart d'hora. De sobte, se sentí el traginar del 19 i els fils elèctrics del tramvia llampegaren sobre l'ombrívol menjador del restaurant del capdamunt del Marqués del Duero. “Parlar de la seva naturalesa primera sembla quelcom d'aberrant. De fet, en si, remeten a ens tan impensables com aquells que no tenen nom. Impensables, és clar, si ens malfiem del joc del cuplet i la poesia cortesana, de la seducció de les grans narracions messiàniques o espiritistes, i de la fe en la iteració i el diferencial”. I, tot resseguint repetidament un ∞ sobre un dels continents de restes de fruita seca, afegí: “Tanmateix, el català sempre pot respondre sorneguer a la ciència que l'infinit simplement i col•loquialment és un vuit transposat”. El jove filòleg Coromines alçà l'esguard envers Comas i Solà, i el popular astrònom somreia amb tebiesa. “De fet, des que conec els seus treballs, que tant admiro i tants béns han de reportar en la impertèrrita cerca de la resposta a 'd'on venim', he volgut preguntar-li quina és, segons vostè, la naturalesa primera de l'infinit i del buit? El savi es quedà rumiant una bona estona. Sobre la taula...

Antonio Triquell. Llegit a: Microrelat adult català - La rendez-vous de Joan Coromines i Josep Comas i Solà al Marqués del Duero