Publicitat Google

dissabte, 15 de febrer de 2014

Viatges



Quan els fames surten de viatge, els seus costums en pernoctar en una ciutat són els següents: Un fama va a l'hotel i esbrina cautelosament els preus, la qualitat dels llençols i el color de les catifes. El segon es trasllada a la comissaria i elabora una acta declarant els mobles i immobles dels tres, així com l'inventari del contingut de les seves valises. El tercer fama va a l'hospital i copia les llistes dels metges de guàrdia i les seves especialitats.

Acabades aquestes diligències, els viatgers es reuneixen a la plaça major de la ciutat, es comuniquen les seves observacions, i entren al cafè a prendre un aperitiu. Però abans es prenen de les mans i dansen en rotllana. Aquesta dansa rep el nom de "Alegria dels fames".

Quan els cronopis van de viatge, troben els hotels plens, els trens ja han marxat, plou a crits, i els taxis no els volen portar o els cobren preus altíssims. Els cronopis no es desanimen perquè creuen fermament que aquestes coses li passen a tothom, ia l'hora de dormir es diuen entre ells: "La ciutat, la bellíssima ciutat". I somien tota la nit que a la ciutat hi ha grans festes i que ells hi són convidats. L'endemà s'aixequen contentíssims, i així és com viatgen els cronopis.

Les esperances, sedentàries, es deixen viatjar per les coses i els homes, i són com les estàtues que cal anar a veure-les perquè elles ni es molesten.

Julio Cortázar. Històries de cronopis i de fames. (Traducció Maria J Cabrera)