Publicitat Google

divendres, 21 de març de 2014

Com esteu, padrina?

Quan el regidor em preguntà “com esteu, padrina?”, vaig veure clar per què al meu poble no hi havia cap carrer amb nom de dona ni n’hi figurava cap a la llista de persones “il•lustres”. Si faig un repàs ràpid de la meva vida pública m’adono que vaig passar de ser la xica de cal Ferrer a la jove de cal Llauner; he estat la dona del Josep, la mare del Francesc , la padrina Maria i ara, per algun obscur gest afectuós que se m’escapa, només una padrina.
Com estic? Desencisada, tinc la sensació que ja vam lluitar per aconseguir alguns drets que tornen a ser reivindicacions i crec que donar la paraula a la dona no és convertir-la en aspirant a home “que construeix murs per defensar-se i n’enderroca per conquerir”. També hi ha éssers humans que som del parer que s’arrepleguen més mosques amb una gota de mel que amb un barril de vinagre.

gaia1. Llegit a: Relat "Com esteu, padrina?"