Publicitat Google

dimecres, 16 d’abril de 2014

El jardí de flors


Convé saber que un jardí planejat de manera molt rigorosa, en l'estil dels "parcs a la francesa", compost de massissos, bancals i platabandes disposats geomètricament, exigeix gran competència, i molta cura.

Per contra , en un jardí de tipus "anglès", els fracassos de l'aficionat es dissimularan amb més facilitat. Alguns arbustos, un quadre de gespa, i una sola platabanda de flors barrejades que destaquin netament, a l'abric d'una paret o una tanca ben orientades, són els elements essencials d'un conjunt molt decoratiu i molt pràctic.

Si per desgràcia alguns exemplars no donen els resultats previstos, serà fàcil reemplaçar-los per mitjà de trasplantaments; no per això s'ha d'advertir imperfecció o descuit en el conjunt, ja que la resta de flors, disposades en taques de superfície, alçada i color diferents, formaran sempre un grup satisfactori per a la vista.

Aquesta manera de plantar, molt apreciada a Anglaterra i els Estats Units, es designa amb el nom de mixed border, és a dir, "bancal barrejat”. Les flors així disposades , que es barregen, es confonen i desborden  sobre d’altres com si haguessin crescut espontàniament, donaran al seu jardí un aspecte campestre i natural, mentre que les plantacions alineades, en quadrats i en cercles, tenen sempre un caràcter artificial i exigeixen una perfecció absoluta.

Així, per raons tant pràctiques com estètiques, cal aconsellar l'arranjament en mixed border al jardiner aficionat .


Almanach Hachette.

Julio Cortázar. Rayuela, capítol 134. Traducció Maria J Cabrera