Publicitat Google

dijous, 3 d’abril de 2014

Esbós d'un somni

Bruscament sent un gran desig de veure el seu oncle i s'afanya per carrerons retorçats i costeruts , que semblen esforçar-se per allunyar-lo de la vella casa pairal. Després d’un llarg caminar (però és com si tingués les sabates enganxades a terra) veu el portal i sent vagament bordar un gos, si això és un gos . En el moment de pujar els quatre gastats esglaons, que allarga la mà cap al picador, que és una altra mà que estreny una esfera de bronze, els dits del picador es mouen, primer el dit petit i poc a poc els altres, que van deixant anar interminablement la bola de bronze. La bola cau com si fos de plomes, rebota sense soroll al llindar i li salta fins al pit , però ara és una grossa aranya negra. La rebutja amb un cop de mà desesperat , i en aquell instant s'obre la porta: l'oncle està dret, somrient darrere de la porta tancada. Canvien algunes frases que semblen preparades, uns escacs elàstics . «Ara jo he de contestar...» «Ara ell dirà...» I tot passa exactament així. Ja son a una habitació brillantment il·luminada, l’oncle treu cigars embolicats en paper platejat i li ofereix un. Molta estona busca els llumins, però en tota la casa no hi ha llumins ni foc de cap mena, no poden encendre els cigars, l'oncle sembla ansiós que la visita acabi, i per fi hi ha un confús comiat en un passadís ple de calaixos a mig obrir i on amb prou feines queda lloc per moure’s.

En sortir de la casa sap que no ha de mirar cap enrere, perquè... No sap més que això, però ho sap, i es retira ràpidament, amb els ulls fixos en el fons del carrer. A poc a poc es va sentint més alleujat. Quan arriba a casa està tan rendit que se'n va a dormir de seguida, gairebé sense desvestir-se. Llavors somia que està en el «Tigre» i que passa tot el dia remant amb la seva xicota i menjant xoriços al restaurant Nuevo Toro.

Julio Cortázar. Traducció Maria J Cabrera

2 comentaris:

Josep ha dit...

Júlio Cortázar és un dels meus autors pendents. Probablement perquè hi ha massa gent que diu que has de llegir-lo.

Al final el llegiré, és clar.

Totira ha dit...

Saps què m'ha passat a mi amb Rayuela? No sé quants cops l'he llegit. No sé quants cops l'he regalat. El que sí sé és que no he aconseguit que ningú a qui li hagi regalat el llegeixi sencer. C'est la vie!