Publicitat Google

dijous, 29 de maig de 2014

Amb legítim orgull (i)

Cap de nosaltres recorda el text de la llei que obliga a recollir les fulles seques, però estem convençuts que a ningú se li acudiria que pot deixar de recollir-les; és una d'aquelles coses que vénen des de molt enrere, amb les primeres lliçons de la infància, i ja no hi ha massa diferència entre els gestos elementals de lligar-se les sabates o obrir els paraigües i els que fem al recollir les fulles seques a partir del dos de novembre a les nou del matí.
Tampoc a ningú se li ocorreria discutir l'oportunitat d'aquesta data, és una cosa que figura en els costums del país i que té la seva raó de ser. La vigília ens dediquem a visitar el cementiri, no es fa altra cosa que acudir a les tombes familiars, escombres les fulles seques que les oculten i confonen, tot i que aquest dia les fulles seques no tenen importància oficial, per dir-ho així, com a molt són una penosa molèstia de la que cal lliurar-se per després canviar l'aigua als gerros i netejar les petjades dels cargols a les làpides. Alguna vegada s'ha pogut insinuar que la campanya contra les fulles seques podria avançar-se en dos o tres dies, de manera que, en arribar el primer de novembre, el cementiri estigués ja net i les famílies puguin recollir-se davant les tombes sense el molest escombrat previ que sol provocar escenes penoses i ens distreu dels nostres deures en aquest dia de recordatori. Però mai hem acceptat aquestes insinuacions, com tampoc hem cregut que es poguessin impedir les expedicions a les selves del nord, per més que ens costin. Són costums tradicionals que tenen la seva raó de ser, i moltes vegades hem sentit als nostres avis contestar severament aquestes veus anàrquiques, fent notar que l'acumulació de fulles seques en les tombes serveix precisament per mostrar a la col•lectivitat la molèstia que representen un cop avançada la tardor, i incitar-la així a participar amb més entusiasme en la tasca que ha d'iniciar-se l'endemà.
Tota la població està cridada a exercir una tasca en la campanya. La vigília, en tornar del cementiri, la municipalitat ja ha instal•lat el seu quiosc pintat de blanc al mig de la plaça i, a mesura que anem arribant, ens posem en fila i esperem el nostre torn. Com la fila és interminable, la majoria només pot tornar molt tard a casa, però tenim la satisfacció d'haver rebut la nostra targeta de mans d'un funcionari municipal. D’aquesta forma i, a partir del matí següent, la nostra participació quedarà registrada dia rere dia a les caselles de la targeta, que una màquina especial va perforant a mesura que lliurem les borses de fulles seques o les gàbies amb les mangostes, segons la tasca que ens hagi correspost. Els nens són els que més es diverteixen perquè els donen una targeta molt gran, que els encanta mostrar a les seves mares, i els destinen a diverses tasques lleugeres però sobretot a vigilar el comportament de les mangostes. Als adults ens toca la feina més pesada, ja que, a més de dirigir a les mangostes, hem d'omplir les bosses d'arpillera amb les fulles seques que han recollit les mangostes, i portar-les a coll fins als camions municipals. Als vells se'ls confien les pistoles d'aire comprimit amb què es polvoritza l'essència de serp sobre les fulles seques. Però el treball dels adults és el que exigeix la major responsabilitat, perquè les mangostes solen distreure’s i no rendeixen el que s'espera d'elles; en aquest cas, les nostres targetes mostraran al cap de pocs dies la insuficiència de la tasca realitzada, i augmentaran les probabilitats que ens enviïn a les selves del nord. Com és d'imaginar fem tot el possible per evitar-ho tot i que, arribat el cas, reconeixem que es tracta d'un costum tan natural com la campanya mateixa, i no se'ns ocorreria protestar; però és humà que ens esforcem al màxim en fer treballar les mangostes per aconseguir el màxim de punts en les nostres targetes, i que per a això siguem severs amb les mangostes, els ancians i els nens, elements imprescindibles per a l'èxit de la campanya.

(continuarà)

Julio Cortázar