Publicitat Google

divendres, 30 de maig de 2014

Amb legítim orgull (ii)

Ens hem preguntat alguna vegada com va poder néixer la idea de polvoritzar les fulles seques amb essència de serp, però després d'algunes conjectures desganades acabem per convenir que l'origen dels costums, sobretot quan són útils i encertats, es perd en el fons de la raça. Un bon dia la municipalitat va haver de reconèixer que la població no donava l'abast per recollir les fulles que cauen a la tardor, i que només la utilització intel·ligent de les mangostes, que abunden al país, podria cobrir el dèficit. Algun funcionari provinent de les ciutats properes a la selva va advertir que les mangostes, indiferents per complet a les fulles seques, s'acarnissaven amb elles si feien olor de serp. Haurà fet falta molt de temps per arribar a aquests descobriments, per estudiar les reaccions de les mangostes enfront de les fulles seques, per polvoritzar les fulles seques per tal que les mangostes les recollissin vindicativament. Nosaltres hem crescut en una època en què ja tot estava establert i codificat, els vivers de mangostes comptaven amb el personal necessari per ensinistrar-les, i les expedicions a les selves tornaven cada estiu amb una quantitat satisfactòria de serps. Aquestes coses ens resulten tan naturals que només molt poques vegades i amb gran esforç tornem a fer-nos les preguntes que els nostres pares contestaven severament en la nostra infància, ensenyant-nos així a respondre algun dia a les preguntes que ens farien els nostres fills. És curiós que aquest desig d'interrogar només es manifesti, i tot i així molt rarament, abans o després de la campanya. El dos de novembre, tot just hem rebut les nostres targetes i ens lliurem a les tasques que ens han estat assignades, la justificació de cadascun dels nostres actes ens sembla tan evident que només un boig gosaria posar en dubte la utilitat de la campanya i la forma en què es porta a terme. No obstant això, les nostres autoritats han hagut de preveure aquesta possibilitat perquè en el text de la llei impresa al dors de les targetes s'assenyalen els càstigs que s'imposarien en aquests casos; però ningú recorda que hagi estat necessari aplicar-los.
Sempre ens ha admirat com la municipalitat distribueix les nostres tasques de manera que la vida de l'estat i del país no es vegin alterades per l'execució de la campanya. Els adults dediquem cinc hores diàries a recollir les fulles seques, abans o després de complir el nostre horari de treball en l'administració o en el comerç. Els nens deixen d'assistir a les classes de gimnàstica i a les d'entrenament cívic i militar, i els vells aprofiten les hores de sol per sortir dels asils i ocupar els seus llocs respectius. Al cap de dos o tres dies la campanya ha complert el seu primer objectiu, i els carrers i places del districte central queden lliures de fulles seques. Els encarregats de les mangostes llavors hem de multiplicar les precaucions, perquè a mesura que progressa la campanya, les mangostes mostren menys acarnissament en el seu treball, i ens incumbeix la greu responsabilitat d'assenyalar el fet a l'inspector municipal del nostre districte perquè ordeni un reforç de les polvoritzacions. Aquesta ordre només la dóna l'inspector després d'haver-se assegurat que hem fet tot el possible perquè les mangostes segueixin recollint les fulles, i si es comprovés que ens hem precipitat frívolament a demanar que es reforcin les polvoritzacions, correríem el risc de ser immediatament mobilitzats i enviats a les selves. Però quan diem risc és evident que exagerem, perquè les expedicions a les selves formen part dels costums de l'estat al mateix nivell que la campanya pròpiament dita, i a ningú se li acudiria protestar per alguna cosa que constitueix un deure com qualsevol altre.

(continuarà)


Julio Cortázar.