Publicitat Google

divendres, 23 de maig de 2014

El cant dels cronopis

Quan els cronopis canten les seves cançons preferides, s'entusiasmen de manera que sovint es deixen aixafar per camions i ciclistes, cauen per la finestra, i perden el que portaven a les butxaques i fins i tot el compte dels dies.

Quan un cronopi canta, les esperances i els fames van a escoltar-lo encara que no comprenen molt la seva rauxa i en general es mostren una mica escandalitzats. Enmig de la rotllana el cronopi aixeca els seus bracets com si sostingués el sol, com si el cel fos una safata i el sol el cap del Baptista, de manera que la cançó del cronopi és Salomé nua dansant pels fames i les esperances que hi són bocabadats i preguntant-se si el senyor rector, si les conveniències. Però com en el fons són bons (els fames són bons i les esperances babaus), acaben aplaudint al cronopi, que es recobra sobresaltat, mira al voltant i es posa també a aplaudir, pobret.

Julio Cortázar. Històries de Cronopis i de Fames.