Publicitat Google

dimecres, 4 de juny de 2014

Correlat objectiu


Il mio supplizio
è quando
non mi credo
in armonia.

UNGARETTI., I Fiumi.

La feina consisteix en impedir que els nois es colin per sota de la carpa, donar una mà si passa alguna cosa amb els animals, ajudar el projeccionista, redactar avisos i cartells cridaners, ocupar-se de la condigna impressió, entendre’s amb la policia, assenyalar al director tota anomalia digna de menció, ajudar el senyor Manuel Traveler en la part administrativa, ajudar la senyora Atalia Donosti de Traveler a la taquilla (arribat el cas), etc.
Oh cor meu, no t'aixequis per testimoniar en contra de mi!
(Llibre dels Morts, o inscripció en un escarabat.)
Mentrestant havia mort a Europa, als trenta-tres anys d'edat, Dinu Lipatti. De la feina i de Dinu Lipatti van anar parlant fins a la cantonada, perquè a Talita li semblava que també era bo acumular proves tangibles de la inexistència de Déu o almenys de la seva incurable frivolitat. Els havia proposat comprar immediatament un disc de Lipatti i entrar on el senyor Crespo per escoltar-lo, però Traveler i Oliveira volien prendre una cervesa al cafè de la cantonada i parlar del circ, ara que eren col·legues i estaven molt satisfets. A Oliveira no-se-li-escapava que Traveler havia hagut de fer un-esforç-heroic per convèncer el Dire, i que l'havia convençut més per casualitat que per una altra cosa. Ja havien decidit que Oliveira li regalaria a Gekrepten, dos dels tres talls de caixmir que li quedaven per vendre, i que amb el tercer Talita es faria un vestit sastre. Qüestió de celebrar el nomenament. Traveler va demanar en conseqüència les cerveses mentre Talita marxava a preparar el dinar. Era dilluns, dia de descans. Dimarts hi hauria funció a les set i a les nou, amb presentació de quatre óssos quatre, del malabarista recent desembarcat de Colombo, i per descomptat del gat calculista. Per començar la feina d’Oliveira seria més aviat d’empastifada, fins a tenir-la per la mà. De pas veia la funció que no era pitjor que d’altres. Tot anava molt bé.
Tot anava tan bé que Traveler va baixar els ulls i es va posar a tamborinejar a la taula. El mosso, que els coneixia molt, es va acostar per discutir sobre Ferrocarril Oest, i Oliveira va apostar deu pesos a la mà de Chacarita Juniors. Marcant un compàs de baguala amb els dits, Traveler es deia que tot estava perfectament bé així, i que no hi havia cap altra sortida, mentre Oliveira acabava amb els parlaments ratificatoris de l'aposta i es bevia la seva cervesa. Li havia donat aquell matí per pensar en frases egípcies, en Thoth, significativament déu de la màgia i inventor del llenguatge. Van discutir una estona si no seria una fal·làcia estar discutint una estona, ja que el llenguatge, per més lunfardo que el parlessin, participava potser d'una estructura màntica gens tranquil·litzadora. Van concloure que el doble ministeri de Toth era al cap i a la fi una manifesta garantia de coherència en la realitat o la irrealitat; els va alegrar deixar bastant resolt el sempre desagradable problema del correlat objectiu. Màgia o món tangible, hi havia un déu egipci que harmonitzava verbalment els subjectes i els objectes. Tot anava realment molt bé.

Julio Cortázar. Rayuela, capítol 42