Publicitat Google

divendres, 6 de juny de 2014

Les línies de la mà

D'una carta tirada sobre la taula surt una línia que corre per la planxa de pi i baixa per una pota . Només cal mirar bé per descobrir que la línia continua pel pis de parquet, remunta el mur, entra en una làmina que reprodueix un quadre de Boucher, dibuixa l'esquena d'una dona reclinada en un divan i per fi s'escapa de l'habitació pel sostre i descendeix a la cadena del parallamps fins al carrer. Aquí és difícil seguir-la a causa del trànsit, però amb atenció la hi veurà pujar per la roda de l'autobús estacionat a la cantonada i que porta al port. Allà baixa per la mitja de niló cristall de la passatgera més rossa, entra al territori hostil de les duanes, rampa i repta i zigzagueja fins al moll gran i allà (però és difícil veure-la, només les rates la segueixen per enfilar-se a bord) puja al vaixell de turbines sonores, corre per les planxes de la coberta de primera classe, salva amb dificultat l'escotilla major i en una cabina, on un home trist beu conyac i escolta la sirena de partida, remunta per la costura dels pantalons, per l'armilla de punt, llisca cap al colze i amb un últim esforç s'aixopluga al palmell de la mà dreta, que en aquest instant comença a tancar-se sobre la culata d'una pistola.

Julio Cortázar